La dona és un tema recorrent en les obres de Laia Sisteró. Gairebé és el centre de la seva obra. En la seva obsessió per realçar i reivindicar el sexe del segle XXI, aquesta vegada l'artista ha volgut mostrar la bellesa i la igualtat. Si en altres treballs es centrava en ensenyar que els cossos són efímers, ara realça les cares femenines que plasmades en imatge poden arribar a ser inmortals, potser deesses.

Tanmateix, el fet que hi hagi rostres mundialment coneguts i d'altres desconeguts no és en va. És el símbol del poder que està prenen la feminitat en un món que ha estat dominat des dels inicis per l'home. Hi trobem algunes de les dones més influents i poderoses, fins a les que viuen en l'anonimat. No és un postulat contra l'home, sinó la necessitat d'igualar la meitat de la humanitat. Si més no, de moment, a Occident.

En aquesta col·lecció, Sisteró ha utilitzat una tècnica mixta que li ha servit per potenciar la bellesa i eliminar les impureses. D'aquesta manera, l'artista ha agafat només l'essència del que representava cada dona.