Aquesta obra, composta per diversos elements amb forma de pit, explora la complexitat de la vida en moments de conflicte. Cada pit, amb diferents mides i formes, parla de la diversitat de les experiències humanes davant de l'adversitat.

Els pits estan disposats verticalment; alguns reposen a terra, mentre que altres pengen com si caiguessin del cel. Els que estan enlairats funcionen com a pèndols, representant la fragilitat i la inseguretat que acompanya l'existència.

Els pits de material rígid i de color blanc intenten profunditzar el pes de la necessitat per sobreviure. Aquesta rigidesa simbolitza la lluita interna que experimenten aquells que s'enfronten a situacions extremes, convertint-se en un recordatori de la càrrega emocional que portem i de la determinació de seguir endavant malgrat les adversitats.

El fil de niló que els subjecta connecta l'aire amb el sòl, evocant una sensació de silenci i vulnerabilitat. Aquesta transparència ens recorda la fragilitat de la condició humana, sovint en un estat de necessitat. L'obra parla de la igualtat i del dret a viure, així com del pit com a símbol de vida i supervivència.

A través d'aquesta creació, es transmet un missatge de resistència i esperança: el desig de retrobar-se amb els éssers estimats, en moments on la distància i la inseguretat es converteixen en un anhel profund.